CONCLUSIONS

Aquest període de pràctiques ha estat molt complet. Durant el procés viscut en aquests semestre s’han complert en escreix les meves expectatives. He dut a terme dues intervencions generals que s’han a anat concretant en petites accions en el dia a dia.

La meva intervenció s’ha dividit en dues parts que durant tot el procés s’han anat interrelacionant, igual que les fases. (Veure entrada “Reflexió:interrelació fases”)

-          Millora del model de PI: La idea inicial en aquesta intervenció, no estava gaire concretada ja que no coneixia en profunditat les dificultats que presentava l’O i les necessitats que se’n desprenien en la tasca dels docents. Amb la col·laboració de tots els docents he pogut anar definint l’àmbit d’intervenció centrant-me en l’orientació espacial, la motricitat i l’autoestima (Veure entrada: Reunió amb els agents implicats en el cas concret.) Aquests tres aspectes són presents en totes les àrees però en el PI de l’O no hi tenien un pes específic ja que aquest, com he explicat en la fase 5: valoració, es centra en les àrees del llenguatge, les matemàtiques i els coneixements de medi. A través del meu treball i amb l’interès d’aprofitar les dificultats de l’O en aquestes àrees per convertir-ho en oportunitats d’intervenció, hi ha hagut un canvi de perspectiva i com he explicat en la fase 6: prospectiva i continuïtat, en la reelaboració del nou PI a final de curs, l’orientació espacial, la motricitat i l’autoestima tindran un tracte preferent en el PI de l’O. Aquest PI es redactarà en la nova plantilla de PI aprovada per la CAD, aquesta nova plantilla us la penjo en una nova pestanya: Plantilla de PI.

-          Assessorament i orientació a la tutora de seguiment en la intervenció interdisciplinària de tres alumnes amb PI: En aquest àmbit la meva intervenció des d’un inici ha tingut un objectiu molt clar. La millora de la intervenció de la Tutora de seguiment, tenia un objectiu que no es centrava en les funcions i tasques que aquesta figura desenvolupa, sinó en la millora de les seves condicions dins el centre. L’objectiu era doncs obtenir més presència i més col·laboració dels docents: calia doncs treballar per a la sensibilització entre els docents de la importància d’aquesta figura “en proves”. La finalitat era que els beneficis o avantatges de comptar amb aquesta figura, portessin al centre a apostar-hi amb més força ampliant el seu horari (actualment 4 mitges hores setmanals) i ampliant el seu abast d’intervenció a tots els alumnes amb PI de primària. En aquest marc, on hi havia un gran objectiu clar, la intervenció ha estat una gran experiència.

Puc dir que, com he plantejat en la valoració (veure entrada FASE 5: projecte interdisciplinari coma a valoració final), he aconseguit complir els objectius que m’havia proposat inicialment. Per aquest motiu, un cop finalitzada la meva intervenció, i tot i que encara em queda els sentiment d’haver pogut fer més, em sento molt satisfeta de la feina feta. Aquest procés de pràctiques m’ha ajudat a concretar idees que en les assignatures es quedaven en casos teòrics. He pogut veure com és important partir d’elements propis de la psicopedagogia en les intervencions concretes.

He de dir però que el mèrit d’això no és només meu. En la mesura que ha anat avançant la meva intervenció ha generat una participació i implicació molt elevada de la majoria dels docents relacionats. Aquest aspecte ha resultat molt interessant perquè ha possibilitat desenvolupar el procés de treball seguint un model col·laboratiu i constructiu, conèixer a fons la realitat del context i relacionar-lo amb els coneixements adquirits en els meus estudis de psicopedagogia.

En especial, vull valorar el treball realitzat amb la Tutora de seguiment. La bona entesa, i la seva predisposició ha permès fer un treball realment col·laboratiu i constructiu on tan ella com jo hem pogut aprendre’n moltíssim. Realment és important poder treballar amb persones que no només valorin les teves idees sinó que a més t’ho facin saber. La tutora de seguiment té la titulació de psicopedagoga i això en cap moment ha afectat en que haguem tingut una relació igualitària. Ara puc afirmar, que un treball seguint un model constructiu i col·laboratiu és una experiència molt gratificant i enriquidora. Treballar en equip, si l’equip està predisposat, pot fer-nos arribar a objectius de gran magnitud. Els èxits sempre són compartits i els errors ens porten a reflexionar. Per mi aquest procés ha estat fantàstic.

També voldria deixar constància del bon tracte que he rebut per part de l’equip docent del centre, el qual m’ha acceptat i tingut en compte en tot moment. Fins hi tot molts d’ells m’han demanat orientació alhora d’adaptar materials o de fer intervencions amb als alumnes amb PI. I tots ells han acceptat de bon grat qualsevol proposta i/o comentari que els hagi pogut tan de manera formal perquè eren elements propis del practicum, com de manera informal. Tots ells m’han fet sentir valorada.

Finalment voldria agrair la tasca de la meva tutora en el centre. D’es d’un principi ha estat una persona molt propera amb la qual he pogut comptar en tot moment. En els moments on m’he sentit més perduda a sabut orientar-me i animar-me i en els moments on he obtinguts petits èxits ho ha celebrat valorant la tasca del dia a dia. M’ha ajudat molt a reflexionar sobre el procés de la meva intervenció i a veure-ho des d’una perspectiva més global.

En definitiva, crec que he posat el meu granet de sorra per a la sensibilització cap el tractament de la diferència.

Tot i que ja el vaig posar en una altra ocasió us torno a  deixar dos elements visuals claus en el meu procés d'intervenció.

La clau és la sensibilització