No intervenció a la classe de plàstica.

Avui he fet una NO intervenció a la classe de plàstica.

Porto més d'una setmana que no acabo d'estar bé i no he pogut anar a treballar ni a fer pràctiques algun dia.
Aquest matí he anat al metge i mentrestant a l'O li tocava les dues hores de plàstica que té durant tota la setmana. Per tant no he pogut ser-hi present ni tampoc hem tingut temps amb la mestra d'acordar a intervenció.
Aquesta tarda he anat a l'escola i la mestra de plàstica m'ha explicat fil per randa com ha anat la sessió.

Tasca: es tractava de fer un petit mosaic amb trossets de paper.

Passos:
1- En un espai delimitat dibuixar el mosaic que es volia realitzar. Calia que fossin figures amplies per després poder-hi enganxar trossets de paper de xarol en forma de mosaic.
2- Retallar trossets petits de paper de xarol
3- Enganxar els papers dins la figura respectant el color escollit per cada part.

L'O en el primer pas ha dibuixat dins l'espai delimitat unes flors amb tiges. El problema és que les flors eren massa petites i n'hi havia moltes.

La mestre li ha explicat que el dibuix era massa petit, calia que ho tornés a dibuixar més gran, amb més espai.

En aquest punt l'O s'ha bloquejat i no ha sigut capaç de rectificar el dibuix. De fet ni ho ha intentat.

Aquesta actitud de bloqueig de l'O l'hem pogut observar altres vegades, recordar el cas del drac on ell no tenia fusta i era incapaç de dir-ho.(veure entrada Observació/intervenció a la classe de plàstica).

Ja vam parlar a la reunió amb els docents que l'O es sol bloquejar quan comet errors (encara que no siguin ni voluntaris, ni pròpiament d'ell) o quan el que se li pregunta pot tenir una resposta equivocada. Un dels objectius de la intervenció és l'augment de l'autoestima i aquest punt creiem que hi té molta relació.

Podríem pensar que la sessió de plàstica no ha estat un èxit, tot i la gran informació que ens aporta, sobretot a la mestra de plàstica.

El fet és que a la tarda, han pogut dedicar una hora a acabar el projecte de plàstica i l'O ha demanat un full nou.

Sense cap mena d'intervenció l'O ha tornat a fer un dibuix, en aquest cas una única flor, prou àmplia com per a poder, posteriorment enganxar-hi els retalls de paper xarol que havia fet.

Reflexió
Aquesta experiència d'avui em remou dues coses.
1- A la mestra se li ha il·luminat la cara en explicar-me el desenllaç del procés. Se sentia orgullosa i molt satisfeta que l'O, ell tot sol, hagués pogut fer la feina ben feta.
2- La No intervenció té coses bones. Avui he pogut descobrir que l'O té moltes més capacitats de les que ens pensàvem però que sovint el bloqueig emocional és una trava alhora de fer les tasques que suposen un conflicte.

Avui l'O a pres responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge perquè nosaltres com a equip educatiu, tot i que sense haver-ho plantejat, li hem deixat l'espai. Ha intentat realitzar una tasca, ha patit un conflicte, l'ha madurat i superat, ha pogut reconèixer els errors i l'alternativa que necessitava per a obtenir l'èxit.

A última hora he anat a veure a l'O, volia que m'ensenyés el que havia fet a plàstica, i de seguida amb un somriure als llavis a agafat la carpeta i m'ha ensenyat el projecte.



Resultat final del mosaic

A mi també m'ha envaït un sentiment d'orgull i satisfacció!