dimarts, 8 de maig del 2012
tic tac
Fa molts dies que no faig una nova entrada al blog. I no és per falta de contingut, de fet se m'estan acumulant un munt de temes per tractar a la llibreta on apunto totes les coses referents al pràcticum.
Ha passat setmana santa, els nens han estat de convivències, he estat malalta i el temps passa volant. No he trobat el moment de seure'm davant l'ordinador i compartir totes les actuacions que estic duent a terme. D'altra banda, m'estic adonant que la temporalització i el contingut de les fases de treball previstes a l'inici s'em solapen i les duc a terme en paral·lel. Potser es tracta d'un punt important de la intervenció del qual n'hauria de fer una reflexió.
Ja veig el final, la cosa s'acaba i sento que em falta temps, que voldria tenir tot el temps del món per dur a la pràctica totes les idees que han anat sorgint. Sé que el punt referent a la continuïtat del projecte serà extens i m'agradarà mantenir el contacte amb el centre per veure com evoluciona.
Suposo que els psicopedagogs també tenen aquesta sensació de manca de temps.. o d'haver pogut fer més..
Espero posar-me al dia tan aviat com pugui..
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt bones Eulàlia,
ResponEliminaM´agrada que diguis això perquè aquesta mateixa sensació l´estic tenint jo amb el meu practicum. Tinc molta feina feta però ara al final estic recollint moltes dades que no podré posar enlloc per falta d´espai, n´estic segura.
No et preocupis per si hauries pogut fer més o no. Aquests pensaments els tinc molt sovint jo com a mestra i segurament els tindré com a psicopedagoga el dia que exerceixi . El més important penso és tenir clar que has fet tot allò que et semblava que podies fer.
Apa, ànims pel final del projecte !!!
Gràcies per els ànims!
ResponEliminaEstic d'acord que hem d'estar satisfets amb el que hem fet si tenim clar que hem fet allò que ens semblava més adequat!
Molts ànims per a tu també!